Also in english | Tambien en castellano
Des de pràcticament l’inici de la construcció de l’edifici on treballem, les goteres han estat una constant. No una anècdota. No un episodi aïllat. Un problema estructural greu, conegut i repetit, que s’ha anat normalitzant mirant cap a una altra banda.
Durant anys s’han produït filtracions, humitats i despreniments de parts del fals sostre de pladur. La resposta sempre ha estat la mateixa: demanar pressupostos, allargar decisions i no executar cap solució real. Mentrestant, les persones treballadores continuem passant cada dia per sota d’un sostre que cau a trossos.
Quan cau l’aigua… es posen cubells
Les imatges d’aquests dies són demolidores: cubells, bidons i recipients repartits per zones de pas per recollir l’aigua que cau del sostre. Senyals de “terra mullat” com a única mesura preventiva. Una escena més pròpia d’un nyap improvitzat que d’un edifici que hauria de complir uns mínims de seguretat i manteniment.
Això no és una solució.
Això és assumir que l’edifici degota i conviure-hi.
Del degoteig al risc greu
Finalment la situació va fer un pas més. No només es va desprendre pladur: també va caure perfilaria d’alumini, un element rígid, pesant i tallant. Un objecte que, si hagués impactat sobre algú, podria haver provocat lesions molt greus o quelcom pitjor.
Les fotos del fals sostre trencat, amb l’estructura metàl·lica completament exposada, deixen clar que el risc no és hipotètic. El perill ja s’ha materialitzat. I, així i tot, la reacció ha estat tardana i mínima.
Prohibir el pas no és prevenir
La mesura adoptada ha estat delimitar la zona i prohibir el pas. Com si el problema s’acabés aquí. Com si el risc hagués aparegut de sobte i no portés anys anunciant-se amb goteres constants, taques d’humitat i despreniments previs.
La prevenció de riscos laborals no consisteix a reaccionar quan alguna cosa cau, sinó a evitar que caigui. No consisteix a posar cubells sota el problema, sinó a arreglar el problema d’arrel.
Una deixadesa amb responsables
Des de CGT CELLS denunciem aquesta situació de deixadesa continuada, on s’ha prioritzat no gastar, no decidir i no molestar, per sobre de la seguretat i la salut de les persones treballadores.
No és acceptable:
- Normalitzar cubells d’aigua en zones de pas.
- Esperar que caiguin elements metàl·lics per actuar.
- Confiar la seguretat a la sort i al fet que “no hi hagi ningú a sota”.
Exigim solucions reals, ja
No volem més pedaços ni més mesures cosmètiques. Exigim:
- Una reparació definitiva i immediata de l’origen de les goteres.
- Una avaluació real del risc estructural del fals sostre.
- Que es deixi de jugar amb la integritat física de qui treballem en aquest edifici.
- Sembla que ja s’ha començat a treballar-hi. Hem pogut veure que s’han muntat bastides i que hi ha persones treballant als sostres. Demanem la màxima transparència i que es vagi informant la plantilla sobre les actuacions i les decisions que es vagin prenent al respecte.
Perquè avui ha estat un perfil d’alumini.
Perquè demà podria ser quelcom tràgic.
Juntes som més fortes!
CGT CELLS