Durant l’última reunió del Machine Advisory Committee (MAC), la plantilla d’ALBA va intentar traslladar les seves preocupacions sobre la situació actual del centre. La negativa de la direcció va acabar provocant una protesta molt més visible.
La setmana passada es va celebrar a ALBA el Machine Advisory Committee, o MAC per als amics. Aquest MAC és un comitè assessor extern que avalua els progressos que es duen a terme per al flamant nou megaprojcte ALBA II. És un esdeveniment important, i els peixos grossos del Sincrotró ho saben, així que es posen les seves millors gales (alguns han hagut de comprar lleixiu per emblanquinar tanta roba), contracten el millor càtering i els porten a un bon restaurant, mentre exhibeixen amb orgull els grans progressos que (els seus subordinats) han fet per al projecte.
Però la realitat és tossuda i ni el càtering és bo, ni hi ha grans progressos per mostrar. I és que amb una estimació de 21 persones treballant en la renovació de tota la infraestructura, és difícil poder ensenyar cap progrés significatiu cada sis mesos. I per això, per primera vegada, han reconegut que ni ells mateixos es creuen el calendari:
Today’s level of confidence to start the dark period in 2029 is: LOW
Així que toca recórrer al clàssic farciment, parlant de projectes en què ALBA amb prou feines participa, com InnoFAB, o de les accions per atraure talent, consistents a tenir molt d’èxit oferint pràctiques universitàries (sent un sincrotró, seria difícil no tenir-ne), tenir molts seguidors a LinkedIn, o que la instal·lació s’hagi utilitzat com a escenari per a una sèrie “que no guanyarà cap Oscar”.
Sabent que el missatge meticulosament controlat de la direcció tindria més guarnició que substància, la plantilla ens vam organitzar per intentar que l’estat actual del personal arribés a les oïdes del Comitè Assessor. I aquesta vegada ho vam intentar fer per les bones: vam parlar amb l’organització de l’esdeveniment per intentar incloure un missatge, que fins i tot ens vam oferir a consensuar amb ells.
I què ens vam trobar? Doncs amb una prohibició directa i sense pal·liatius per part de la directora, com si es pensés capaç de posar portes al camp. De vegades hi ha gent que té més sort a la vida de la que mereix, perquè la reacció era fàcil de preveure: els cartells més grans que s’han vist mai a ALBA, amb un missatge clar, directe i, per més que faci mal, cert:
Per a properes ocasions, recomanem a la directora que llegeixi aquesta entrada de la Viquipèdia sobre l’efecte Streisand, o que almenys s’assessori bé a l’hora de decidir què pot realment permetre o prohibir a les seves treballadores, perquè aquesta mena d’esdeveniments passen amb força freqüència a ALBA. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana repetim amb el Scientific Advisory Committee, o SAC per als amics.
