La crisi d’accés a l’habitatge és també un problema laboral (també a ALBA). L’augment dels preus de compra i lloguer, juntament amb uns salaris que no segueixen el ritme del cost de la vida, fa cada vegada més difícil accedir a un habitatge digne. Tenir feina ja no garanteix poder pagar un habitatge.
A ALBA, aquesta problemàtica ens afecta directament. Treballar a Cerdanyola del Vallès no significa poder permetre’s un habitatge al municipi o als seus voltants. Per a moltes persones, l’alternativa pot ser destinar una part cada vegada més gran del salari a l’habitatge o allunyar-se del lloc de treball, assumint més costos i temps de desplaçament, especialment complicats per a qui treballa per torns. A aquesta situació s’hi afegeixen problemes que fa temps que denunciem des de CGT-CELLS, com les limitacions a la promoció professional i les desigualtats salarials. Per això, parlar del dret a l’habitatge és també parlar de les nostres condicions laborals i del poder adquisitiu dels nostres salaris.
Però la situació de l’habitatge no és únicament un problema econòmic o de manca d’oferta: és, en gran manera, un problema polític. Les administracions disposen d’eines per intervenir en el mercat, limitar la utilització de l’habitatge com a actiu especulatiu, penalitzar l’acumulació d’habitatges amb finalitats purament inversores, ampliar decididament el parc públic i afavorir una distribució territorial de l’activitat econòmica i dels llocs de treball que redueixi l’enorme pressió existent sobre uns pocs nuclis urbans. Mesures prou contundents podrien alterar molt ràpidament els incentius del mercat i reduir una part important de la pressió especulativa sobre els preus.
No parlem de mesures impossibles. El Canadà, per exemple, va aprovar una prohibició federal que impedeix, amb determinades excepcions, que persones i empreses no canadenques comprin habitatges residencials en bona part del país. La mesura va entrar en vigor el 2023 i ha estat prorrogada fins a l’1 de gener de 2027. El mateix Govern canadenc va justificar la prohibició assenyalant que els habitatges han de servir per viure-hi i no convertir-se en actius financers amb finalitats especulatives.
Evidentment, la mesura canadenca és més limitada que una prohibició general de la compra especulativa i no ha eliminat per si sola el problema de l’habitatge. Però demostra que limitar legalment qui pot comprar habitatges i amb quina finalitat és una decisió política possible, no una impossibilitat tècnica o econòmica.
Des d’una perspectiva sindical, cal assenyalar, a més, que l’absència durant dècades de mesures realment contundents contra l’especulació immobiliària respon també a una correlació d’interessos i de poder. Les polítiques que reduirien el valor especulatiu de l’habitatge perjudicarien econòmicament els grans propietaris, els fons d’inversió, les entitats financeres i altres actors que es beneficien del model actual i que tenen una important capacitat d’influència sobre les decisions polítiques. Per això considerem que el problema no es pot desvincular dels interessos econòmics que envolten els governs i partits i dels qui exerceixen pressió o contribueixen a finançar-los. L’habitatge car no és una llei de la natura: és també el resultat de decisions polítiques i de les regles que es decideixen establir, o no establir, sobre el mercat.
Davant d’aquesta situació, s’ha convocat una vaga general de 24 hores per al pròxim dimecres 11 de novembre, pel dret a un habitatge digne i uns salaris que permetin viure. La convocatòria compta amb la participació de la CGT, CCOO, UGT i altres organitzacions sindicals i moviments socials vinculats a la defensa del dret a l’habitatge.
En aquest context, CGT Catalunya ha posat en marxa una enquesta sobre les condicions laborals i d’habitatge per conèixer la realitat de les persones treballadores, les seves principals preocupacions i les possibilitats d’organització i mobilització col·lectiva. Ens sembla important que també s’hi reculli la realitat de les persones que treballem a ALBA i com ens afecta aquesta problemàtica.
Us animem a participar-hi i a compartir l’enquesta amb companys, companyes, familiars i amistats:
L’enquesta és voluntària i es presenta com a anònima en la seva declaració de privacitat.
Des de la secció sindical CGT-CELLS us animem també a estar atents a les pròximes convocatòries, assemblees i mobilitzacions que s’organitzin de cara a la vaga general de l’11 de novembre, tant als centres de treball com als barris. Us mantindrem informats sobre les novetats de la convocatòria i la seva aplicació a ALBA, incloses les particularitats del treball per torns.
Més informació:
Salutacions,
Secció Sindical CGT-CELLS