Categoria: Reflexions

Premis, contactes… i la màgia que realment necessitem

També ens alegra molt veure que últimament ALBA està rebent premis i reconeixements. Al cap i a la fi, se suposa que aquests premis reconeixen la feina, el compromís i la contribució de tot l’equip d’ALBA.

Tot i que, de vegades, no tenim del tot clar si aquests premis els rebem nosaltres o només la nostra directora.

Si aquests reconeixements pertanyen a tot l’equip d’ALBA, estaria bé que en aquests actes també hi hagués alguna representació de la plantilla. Fins ara, cap delegació de treballadors o dels seus representants sembla que sigui convidada a compartir aquests moments. Pel que sembla, el premi és col·lectiu, però la cerimònia ho és una mica menys.

Més enllà de les fotos, els discursos i les celebracions, aquests actes ofereixen, a més, una cosa que podria ser molt més valuosa: contacte directe amb les institucions que realment ens poden ajudar a resoldre alguns dels problemes que afecten la plantilla d’ALBA.

En l’última cerimònia, la nostra directora va coincidir amb representants dels governs d’Espanya i de Catalunya. Per això volem fer una pregunta senzilla:

Vam aprofitar aquesta oportunitat per plantejar el problema de les promocions i del nostre futur complement d’antiguitat?

I si, lògicament, la mateixa cerimònia no era el lloc adequat per parlar d’aquestes qüestions, vam aprofitar almenys l’ocasió per establir els contactes necessaris i poder tractar-les posteriorment?

Perquè és precisament aquí on necessitem suport institucional.

Des de fa anys, la plantilla d’ALBA està afectada per les restriccions que impedeixen les promocions professionals, juntament amb altres problemes salarials encara sense resoldre: salaris cada vegada menys competitius i diferències retributives entre treballadors que fan funcions dins d’una mateixa categoria professional o de categories molt similars.

Resoldre aquests problemes ja no depèn únicament d’ALBA. Necessitem arribar al Govern i al Ministeri d’Hisenda, explicar adequadament la nostra situació i aconseguir les autoritzacions necessàries per trobar-hi una sortida.

Tenir accés directe a alts representants d’aquestes institucions és, per tant, una oportunitat que no hauríem de desaprofitar.

I, finalment, respecte a les possibles visites de Joan Manuel Serrat i Mago Pop: ens faria molta il·lusió rebre’ls a ALBA i ensenyar-los què fem aquí cada dia.

Només tenim una petició per a la nostra directora.

Si finalment ve Mago Pop, si us plau, no li demanis únicament que prometi no fer desaparèixer cap dels nostres instruments.

Demana-li que faci reaparèixer les nostres promocions.

Perquè, a hores d’ara, sembla que recuperar-les requerirà poc menys que màgia.

CGT-CELLS / SinControl

L’efecte Streisand arriba a ALBA durant el MAC d’ALBA II

Durant l’última reunió del Machine Advisory Committee (MAC), la plantilla d’ALBA va intentar traslladar les seves preocupacions sobre la situació actual del centre. La negativa de la direcció va acabar provocant una protesta molt més visible.

La setmana passada es va celebrar a ALBA el Machine Advisory Committee, o MAC per als amics. Aquest MAC és un comitè assessor extern que avalua els progressos que es duen a terme per al flamant nou megaprojcte ALBA II. És un esdeveniment important, i els peixos grossos del Sincrotró ho saben, així que es posen les seves millors gales (alguns han hagut de comprar lleixiu per emblanquinar tanta roba), contracten el millor càtering i els porten a un bon restaurant, mentre exhibeixen amb orgull els grans progressos que (els seus subordinats) han fet per al projecte.

Però la realitat és tossuda i ni el càtering és bo, ni hi ha grans progressos per mostrar. I és que amb una estimació de 21 persones treballant en la renovació de tota la infraestructura, és difícil poder ensenyar cap progrés significatiu cada sis mesos. I per això, per primera vegada, han reconegut que ni ells mateixos es creuen el calendari:

Today’s level of confidence to start the dark period in 2029 is: LOW

Així que toca recórrer al clàssic farciment, parlant de projectes en què ALBA amb prou feines participa, com InnoFAB, o de les accions per atraure talent, consistents a tenir molt d’èxit oferint pràctiques universitàries (sent un sincrotró, seria difícil no tenir-ne), tenir molts seguidors a LinkedIn, o que la instal·lació s’hagi utilitzat com a escenari per a una sèrie “que no guanyarà cap Oscar”.

Sabent que el missatge meticulosament controlat de la direcció tindria més guarnició que substància, la plantilla ens vam organitzar per intentar que l’estat actual del personal arribés a les oïdes del Comitè Assessor. I aquesta vegada ho vam intentar fer per les bones: vam parlar amb l’organització de l’esdeveniment per intentar incloure un missatge, que fins i tot ens vam oferir a consensuar amb ells.

I què ens vam trobar? Doncs amb una prohibició directa i sense pal·liatius per part de la directora, com si es pensés capaç de posar portes al camp. De vegades hi ha gent que té més sort a la vida de la que mereix, perquè la reacció era fàcil de preveure: els cartells més grans que s’han vist mai a ALBA, amb un missatge clar, directe i, per més que faci mal, cert:

Per a properes ocasions, recomanem a la directora que llegeixi aquesta entrada de la Viquipèdia sobre l’efecte Streisand, o que almenys s’assessori bé a l’hora de decidir què pot realment permetre o prohibir a les seves treballadores, perquè aquesta mena d’esdeveniments passen amb força freqüència a ALBA. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana repetim amb el Scientific Advisory Committee, o SAC per als amics.