Following the road blockade carried out during the protest from the past 22nd of april, the management of ALBA Synchrotron once again stated publicly that the labour conflict affecting staff is pending judicial resolution. However, workers’ representatives insist that this claim misrepresents the real nature of the dispute and deliberately reduces a much broader conflict to a single legal issue.
According to staff members, there are currently three major salary-related problems within CELLS.
The first concerns internal salary inequalities between employees performing the same work while receiving significantly different pay. Workers argue that these disparities have persisted for years without any clear correction policy.
The second issue affects the institution structurally: salaries at ALBA are considered low compared with other European synchrotrons. According to figures provided by management itself, the facility ranks among the worst in Europe in salary terms, particularly for non-managerial staff, while executive-level salaries remain comparatively more competitive.
Staff members also argue that restrictions imposed in recent years by the Spanish Ministry of Finance have worsened an already precarious situation. From their perspective, the current problems did not originate from external constraints, but from salary policies implemented by management over many years.
Discontent has intensified following the approval of approximately €1 billion in funding for the ALBA II project. Part of the workforce considers it contradictory to demand increased workload and expansion while simultaneously failing to allocate resources to improve staff salaries and working conditions.
The third salary-related issue concerns the refusal of the Ministry of Finance to authorize the professional promotion supplement. According to workers, this leaves salaries without any meaningful progression mechanism beyond the limited public-sector wage increases, which consistently remain below inflation. This is also the only issue currently pending judicial resolution.
Workers are therefore calling on management to stop presenting the protest as a purely judicial matter. According to staff representatives, even if the professional promotion supplement were eventually restored, it would not solve the years of accumulated salary deterioration or the structural inequalities affecting the centre.
Because no major scientific project can thrive without the people who make it possible every day. Defending decent working conditions is not against ALBA Synchrotron — it is about defending its future. Only with a respected, stable and fairly paid workforce can a leading scientific project be built. Together we are stronger.
Després del tall de carretera realitzat durant la jornada de protesta del darrer 22 d’abril de 2026, la direcció d’ALBA Synchrotron va tornar a declarar davant dels mitjans que el conflicte laboral que travessa la plantilla es troba pendent de resolució judicial. No obstant això, des de la representació dels treballadors s’insisteix que aquesta afirmació no reflecteix la realitat del problema i redueix deliberadament un conflicte molt més ampli.
Actualment, la plantilla identifica tres grans problemàtiques salarials dins d’CELLS.
La primera fa referència a les desigualtats salarials internes existents entre persones que realitzen la mateixa feina però perceben remuneracions significativament diferents. Segons denuncien els treballadors, aquestes diferències s’han mantingut durant anys sense una política clara de correcció.
La segona problemàtica afecta estructuralment el conjunt del centre: els salaris a ALBA són considerats baixos en comparació amb altres sincrotrons europeus. Segons dades facilitades per la mateixa direcció, el centre se situaria entre els pitjors d’Europa en termes salarials, especialment entre el personal sense responsabilitats jeràrquiques, mentre que les condicions retributives dels càrrecs directius serien considerablement més competitives.
La plantilla considera també que les restriccions imposades en els darrers anys pel Ministeri d’Hisenda han agreujat una situació que ja era precària anteriorment. Des d’aquest punt de vista, el problema no s’hauria originat per les limitacions externes actuals, sinó per una política salarial mantinguda durant anys per la direcció del centre.
El malestar s’ha intensificat després de l’aprovació del finançament del projecte ALBA II, dotat amb aproximadament 1.000 milions d’euros. Part de la plantilla considera contradictori exigir un augment de càrrega de treball i una expansió del centre sense que existeixi paral·lelament un compromís per millorar les condicions salarials del personal que haurà d’executar el projecte.
La tercera problemàtica salarial assenyalada correspon a la negativa del Ministeri d’Hisenda a autoritzar el complement de promoció professional. Aquesta situació deixa, segons els treballadors, els salaris sense mecanismes reals de progressió més enllà de les pujades generals aplicables al sector públic, habitualment inferiors a la inflació. I és precisament aquesta qüestió l’única que actualment es troba pendent de resolució judicial.
Des de la plantilla es reclama que la direcció deixi de presentar el conflicte com un problema exclusivament judicial. Segons expressen diversos treballadors, fins i tot una eventual recuperació del complement de promoció professional no resoldria el deteriorament acumulat durant anys en matèria salarial ni les desigualtats existents dins del centre.
Perquè cap gran projecte científic es pot sostenir sense les persones que el fan possible cada dia. Defensar unes condicions laborals dignes no és anar contra ALBA Synchrotron, sinó precisament defensar-ne el futur. Només amb una plantilla respectada, estable i justament remunerada es pot construir un projecte científic de referència. Juntes i junts som més forts.
Después del corte de carretera realizado durante la jornada de protesta del pasado 22 de abril de 2026 , la dirección de ALBA Synchrotron volvió a declarar ante los medios que el conflicto laboral que atraviesa la plantilla se encuentra pendiente de resolución judicial. Sin embargo, desde la representación de los trabajadores se insiste en que esta afirmación no refleja la realidad del problema y reduce deliberadamente un conflicto mucho más amplio.
Actualmente, la plantilla identifica tres grandes problemáticas salariales dentro de CELLS.
La primera hace referencia a las desigualdades salariales internas existentes entre personas que realizan el mismo trabajo, pero perciben remuneraciones significativamente distintas. Según denuncian los trabajadores, estas diferencias se han mantenido durante años sin una política clara de corrección.
La segunda problemática afecta de forma estructural al conjunto del centro: los salarios en ALBA son considerados bajos en comparación con otros sincrotrones europeos. Según datos facilitados por la propia dirección, el centro se situaría entre los peores de Europa en términos salariales, especialmente entre el personal sin responsabilidades jerárquicas, mientras que las condiciones retributivas de los cargos directivos serían considerablemente más competitivas.
La plantilla considera además que las restricciones impuestas en los últimos años por el Ministerio de Hacienda han agravado una situación que ya era precaria anteriormente. Desde este punto de vista, el problema no se habría originado por las limitaciones externas actuales, sino por una política salarial mantenida durante años por la dirección del centro. Las limitaciones presupuestarias únicamente habrían impedido seguir corrigiendo gradualmente unas condiciones que ya eran insuficientes.
El malestar se ha intensificado tras la aprobación de la financiación del proyecto ALBA II, dotado con aproximadamente 1.000 millones de euros. Parte de la plantilla considera contradictorio exigir un aumento de carga de trabajo y una expansión del centro sin que exista paralelamente un compromiso para mejorar las condiciones salariales del personal que deberá ejecutar el proyecto.
La tercera problemática salarial señalada corresponde a la negativa del Ministerio de Hacienda a autorizar el complemento de promoción profesional. Esta situación deja, según los trabajadores, los salarios sin mecanismos reales de progresión más allá de las subidas generales aplicables al sector público, habitualmente inferiores a la inflación. Y es precisamente esta cuestión la única que actualmente se encuentra pendiente de resolución judicial.
Desde la plantilla se reclama que la dirección deje de presentar el conflicto como un problema exclusivamente judicial. Según expresan distintos trabajadores, incluso una eventual recuperación del complemento de promoción profesional no resolvería el deterioro acumulado durante años en materia salarial ni las desigualdades existentes dentro del centro.
Porque ningún gran proyecto científico se sostiene sin las personas que lo hacen posible cada día. Defender unas condiciones laborales dignas no es ir contra ALBA Synchrotron, sino precisamente defender su futuro. Solo con una plantilla respetada, estable y justamente remunerada se puede construir un proyecto científico de referencia. Juntas y juntos somos más fuertes.
This Friday marks May 1st, International Workers’ Day, a public holiday in Spain and across much of Europe.
It is often said that to understand where we are going, we must first understand where we come from. With that in mind, today we would like to briefly reflect on the origins of this day.
In the late nineteenth century, during the Industrial Revolution, working conditions were extremely harsh, with shifts often lasting well beyond ten or twelve hours a day. In response, workers began to organize and mobilize to demand better conditions. On May 1st, 1886, thousands of workers across the United States launched a general strike calling for the eight-hour working day. In Chicago, these protests culminated in what became known as the Haymarket Affair, when a peaceful gathering ended in violence and severe repression. Several labor leaders were convicted, and some were executed, becoming enduring symbols of the struggle for workers’ rights.
Since 1889, the international labor movement has recognized May 1st as a day of remembrance, solidarity, and collective action. It stands as a symbol of the ongoing fight for dignity, social justice, and labor rights. It is also a reminder that the rights and protections many enjoy today were not granted freely, but won through the effort, solidarity, and determination of generations who came before us.
This Friday, we reaffirm the need to continue defending fair working conditions, equal opportunities, and a more just and humane society. In a world shaped by constant social change, the unity of working people remains essential to building a more dignified future. On this day, we reaffirm that people must come before capital and state power, and we remember that only through solidarity, mutual support, and collective action can we create a better future.
Today, we celebrate a simple truth: together, we are stronger.
El próximo viernes es 1 de mayo, Día Internacional de la Clase Trabajadora, festivo en España y en la mayoría de los países europeos.
A menudo se dice que, para saber hacia dónde vamos, hay que conocer de dónde venimos. Por eso, hoy queremos recordar brevemente cómo nace esta jornada.
A finales del siglo XIX, en plena revolución industrial, las condiciones laborales eran especialmente duras, con jornadas que a menudo superaban las 10 o 12 horas diarias. Ante esta realidad, las personas trabajadoras comenzaron a organizarse y movilizarse para mejorar sus condiciones. El 1 de mayo de 1886, miles de trabajadores en Estados Unidos iniciaron una huelga general para reivindicar la jornada laboral de ocho horas. En la ciudad de Chicago, estas protestas culminaron en los hechos conocidos como el Haymarket Affair, cuando una concentración pacífica derivó en violencia y una dura represión policial. Varios líderes obreros fueron condenados, y algunos de ellos ejecutados, convirtiéndose con el tiempo en un símbolo internacional de la lucha por los derechos laborales.
A partir de 1889, el movimiento obrero internacional adoptó el 1 de mayo como una jornada de reivindicación y memoria. Desde entonces, esta fecha se ha convertido en un símbolo de la lucha colectiva por la dignidad, la justicia social y los derechos laborales. Es un día para recordar que los avances de los que hoy disfrutamos no son casuales, sino fruto del esfuerzo, la solidaridad y la determinación de muchas generaciones que nos han precedido.
El próximo viernes, es necesario seguir reivindicando unas condiciones de trabajo justas, la igualdad de oportunidades y un mundo más igualitario y humano. En un contexto de cambios sociales constantes, la unidad de las personas trabajadoras sigue siendo fundamental para avanzar hacia una sociedad más digna. Ese día, reafirmaremos la importancia de las personas por encima del capital y de los Estados, y recordamos que solo cuando estamos unidas y unidos, apoyándonos mutuamente y trabajando juntas, es cuando podemos construir un futuro mejor.
El proper divendres és 1 de maig, Dia Internacional de la Classe Treballadora, festiu a Espanya i a la majoria de països europeus.
Sovint es diu que, per saber cap a on anem, cal conèixer d’on venim. Per això, avui volem recordar breument com neix aquesta jornada.
A finals del segle XIX, en plena revolució industrial, les condicions laborals eren especialment dures, amb jornades que sovint superaven les 10 o 12 hores diàries. Davant d’aquesta realitat, les persones treballadores van començar a organitzar-se i a mobilitzar-se per millorar les seves condicions. L’1 de maig de l’any 1886, milers de treballadors als Estats Units van iniciar una vaga general per reivindicar la jornada laboral de vuit hores. A la ciutat de Chicago, aquestes protestes van culminar en els fets coneguts com el Haymarket Affair, quan una concentració pacífica va derivar en violència i una dura repressió policial. Diversos líders obrers van ser condemnats, i alguns d’ells executats, esdevenint amb el temps un símbol internacional de la lluita pels drets laborals.
A partir de 1889, el moviment obrer internacional va adoptar l’1 de maig com una jornada de reivindicació i memòria. Des d’aleshores, aquesta data s’ha convertit en un símbol de la lluita col·lectiva per la dignitat, la justícia social i els drets laborals.. És un dia per recordar que els avenços que avui tenim no són casuals, sinó fruit de l’esforç, la solidaritat i la determinació de moltes generacions que ens han precedit.
El proper divendres, cal continuar reivindicant unes condicions de treball justes, la igualtat d’oportunitats i un món més igualitari i humà. En un context de canvis socials constants, la unitat de les persones treballadores segueix sent fonamental per avançar cap a una societat més digna. El proper divendres, reafirmarem la importància de les persones per sobre del capital i els estats, i recordem que només quan estem unides, fent-nos costat i treballant plegades, és quan podem construir un futur millor.
Després de les encoratjadores paraules de la directora —animant qualsevol persona que aspiri a un sou digne, i que no vulgui treballar només per orgull vocacional, a buscar oportunitats fora— la sempre diligent direcció de CELLS ha decidit fer un pas més en suport de la plantilla: organitzar cursos de LinkedIn per maximitzar les nostres possibilitats de trobar una feina on els salaris, com a mínim, no perdin poder adquisitiu any rere any.
La iniciativa, que es podria interpretar com una innovadora política d’“ocupabilitat externa”, reforça el compromís institucional amb el desenvolupament professional… encara que sigui fora de la institució. Perquè si les millores salarials no arriben a dins, almenys se’ns ofereixen eines per buscar-les a fora.
Amb aquesta mesura, CELLS sembla apostar per una visió pragmàtica del talent: si no el pot retenir, almenys pot ajudar a optimitzar-ne la sortida. Tallers sobre perfils atractius, networking estratègic i tècniques per destacar davant de reclutadors es presenten així com un complement natural a unes condicions retributives que continuen evolucionant sistemàticament per sota de la inflació.
Alguns podrien pensar que abordar les causes estructurals seria una altra via possible. Però això no tindria l’esperit modern, resilient i orientat a competències que defineix aquestes iniciatives. Mentrestant, la plantilla podrà perfeccionar la seva marca personal i preparar-se, amb més eficàcia, per al mercat laboral.
Following the director’s encouraging remarks —suggesting that anyone aspiring to a decent salary, and unwilling to work purely out of vocational pride, should look elsewhere— the ever-diligent CELLS management has decided to take an additional supportive step for staff: organizing LinkedIn training courses to maximize our chances of finding jobs where salaries do not systematically lose purchasing power year after year.
The initiative, which could be interpreted as an innovative “external employability” policy, reinforces the institution’s commitment to professional development… even if that development happens outside the institution. If salary improvements are not available internally, employees are at least being provided with tools to pursue them elsewhere.
With this measure, CELLS appears to embrace a pragmatic vision of talent: if it cannot retain it, it can at least help optimize its departure. Workshops on attractive profiles, strategic networking, and techniques to stand out to recruiters are presented as a natural complement to compensation conditions that continue to evolve systematically below inflation.
Some might think addressing the structural causes would be another possible route. But that would lack the modern, resilient and skills-oriented spirit that defines these initiatives. In the meantime, staff can refine their personal brand and prepare more effectively for the labor market.
Tras las alentadoras palabras de la directora —animando a cualquiera que aspire a un sueldo digno, y que no quiera trabajar únicamente por orgullo vocacional, a buscar oportunidades fuera— la siempre diligente dirección de CELLS ha decidido dar un paso más en apoyo de la plantilla: organizar cursos de LinkedIn para maximizar nuestras posibilidades de encontrar un empleo donde los salarios, al menos, no pierdan poder adquisitivo año tras año.
La iniciativa, que podría interpretarse como una innovadora política de “empleabilidad externa”, refuerza el compromiso institucional con el desarrollo profesional… aunque sea fuera de la institución. Porque si las mejoras salariales no llegan dentro, al menos se nos ofrecen herramientas para buscarlas fuera.
Con esta medida, CELLS parece apostar por una visión pragmática del talento: si no puede retenerlo, al menos puede ayudar a optimizar su salida. Talleres sobre perfiles atractivos, networking estratégico y técnicas para destacar ante reclutadores se presentan así como un complemento natural a unas condiciones retributivas que continúan evolucionando sistemáticamente por debajo de la inflación.
Algunos podrían pensar que abordar las causas estructurales sería otra vía posible. Pero eso carecería del espíritu moderno, resiliente y orientado a competencias que define estas iniciativas. Mientras tanto, la plantilla podrá perfeccionar su marca personal y prepararse, con mayor eficacia, para el mercado laboral.
Avui “s’estrena” a l’auditori Maxwell del ALBA synchrotron el capítol 5 de la sèrie Day One, on el sincrotró té un paper “fonamental” en la trama. Aquesta sèrie, com ens van presentar en el seu dia, està impulsada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona, una fundació publico-privada que de mitjana rep uns 5M d’euros anuals de diners públics provinents d’institucions catalanes. Més enllà de si la sèrie ens ha agradat o no, o ens ha fet gràcia que companyes nostres hi apareguin; sí que desperta certs interrogants.
Barcelona fa anys que aposta per “posicionar-se” com a capital tecnològica internacional, i sobre el paper, l’objectiu és clar: mostrar Barcelona com un ecosistema tecnològic punter i reforçar l’atractiu internacional de la ciutat. Tanmateix, aquesta estratègia obra una qüestió: quin és l’impacte real d’aquestes iniciatives sobre la ciència, la recerca i el personal que hi treballa? I, encara més enllà: quin és l’impacte real d’aquest model tecnològic sobre la ciutat i els seus habitants?
Una frase impactant de la directora de Comunicació i relaciones institucionales de la fundació en una entrevista [1] em fa especialment dubtar d’aquestes iniciatives: «Aunque es difícil valorar cuantitativamente qué legado tienen tanto el congreso como MWCapital, es innegable que han contribuido a potenciar sectores económicos, la ciudad y el país.»
Aquesta afirmació posa de manifest un problema estructural: si l’impacte és difícil de quantificar, com es justifica la inversió pública? Aquesta és la manera més eficient de visibilitzar el sincrotró quan es nega als seus treballadors condicions competitives (en comparació a la resta de centres de caire similar)?
En política científica i d’innovació, la mesurabilitat és força important. Quan els resultats no són quantificables, el risc és que es prioritzi la narrativa per sobre de la transformació real. Això és especialment problemàtic quan, paral·lelament, infraestructures científiques de primer nivell pateixen limitacions estructurals, com salaris congelats o dificultats per retenir talent.
El contrast es fa evident: mentre es financen projectes de branding tecnològic i “promoció” d’una ciutat de Barcelona, la classe obrera veu com se li neguen increments salarials i drets laborals, a part de tenir una ciutat cada cop menys habitable.
Més enllà de que les instal·lacions del ALBA synchrotron s’hagin utilitzat com a decorat narratiu per Day One sense una representació fidel de la seva activitat (personal de seguretat a la sala de control, experiments sense supervisió, la llum de sincrotró en un “microscopi” on es treu una imatge en 3D d’un xip amb 30 segons) que es poden justificar com a llicències artístiques, una veu dins meu (que acostuma a estar enfadada) em pregunta que aporta això a ALBA? No és quelcom que d’altres institucions no hagin fet; el CERN també surt en series i pel·lícules, o la mateixa NASA, però no es tracta de només entreteniments, sinó d’una iniciativa vinculada a estratègies institucionals de promoció tecnològica.
Tot plegat sembla branding superficial que costa molts de diners al contribuent i que té un imacte “poc quantificable”. Però més enllà, també perpetua dues coses més: on queda el català? Aquesta és la ciutat que es vol promocionar?
Per embolicar-ho més… el català s’utilitza com a element simbòlic o «atrezzo». Tot i que la sèrie passa a Barcelona i ciutats del voltant, la llengua és només un decorat: un cartell de “no passeu” dels Mossos en una escena d’un crim, el noms dels personatges… Tot amb la participació de 3cat (la televisió pública catalana), que com a mínim s’ha doblat al català per tal de posar-la a la plataforma 3cat (engrunes…).
Aquest debat no es pot separar del model de ciutat que representa el Mobile World Congress (la fundació té finançament dels organitzadors). Durant anys, el congrés ha estat presentat com un motor econòmic imprescindible per a Barcelona. Tanmateix, des de sectors crítics s’ha qüestionat reiteradament aquest relat.
El Mobile World Congress genera un impacte econòmic concentrat i temporal, però també contribueix a dinàmiques que agreuguen problemes estructurals de la ciutat: pressió sobre el mercat del lloguer, intensificació del turisme de negocis, privatització temporal de l’espai urbà, priorització d’usos corporatius sobre necessitats veïnals, etc.
Barcelona ja és una ciutat amb forts processos de gentrificació. L’aposta continuada per grans esdeveniments tecnològics reforça un model urbà orientat cap a l’exterior i cap a l’atracció d’inversió, sovint en detriment de l’habitabilitat per a la ciutadania.
El cas de Day One al ALBA synchrotron reflecteix una dinàmica de promoció (recordem que no quantificable…) que, en la meva opinió, té un impacte molt relatiu. Les administracions prioritzen iniciatives visibles i mediàtiques, una mica similar al que fa la direcció d’ALBA: aparença per davant de canvis reals que poden fer més fàcil la vida de la gent.
Aquestes accions tenen un retorn immediat: generen titulars [2, 3, 4], reforcen la imatge institucional i projecten una imatge de Barcelona que a dia d’avui és difícilment la realitat dels seus habitants. En canvi, les inversions estructurals (millores salarials, estabilitat laboral, finançament base o polítiques d’habitatge) tenen menys visibilitat pública, i sembla, que menys prioritat.
No vull dir que la visibilitat sigui inútil. La divulgació científica i la projecció internacional poden ser eines valuoses. Però perquè tinguin impacte real, han d’anar acompanyades d’inversió estructural i d’una representació rigorosa.
Sense això, tot es queda en titulars i en una sèrie que mirarem durant un cap de setmana de pluja al nostre sofà però oblidarem en uns dies. No es necessita només visibilitat. Necessitem estabilitat (laboral i personal, aka habitatge digne), inversió i reconeixement real del valor d’ALBA i de la gent que hi treballa. Sense aquest suport, el risc és que la narrativa tecnològica acabi sent només això: narrativa.
