Cubos en el suelo y techos cayéndose: la prevención sustituida por la inacción

Also in english | També en català

Desde prácticamente el inicio de la construcción del edificio donde trabajamos, las goteras han sido una constante. No una anécdota. No un episodio aislado. Un problema estructural grave, conocido y repetido, que se ha ido normalizando a base de mirar hacia otro lado.

Durante años se han producido filtraciones, humedades y desprendimientos de partes del falso techo de pladur. La respuesta siempre ha sido la misma: pedir presupuestos, alargar decisiones y no ejecutar ninguna solución real. Mientras tanto, las personas trabajadoras seguimos pasando cada día por debajo de un techo que se cae a trozos.

Cuando el agua cae… se ponen cubos

Las imágenes de estos días son demoledoras: cubos, bidones y recipientes repartidos por zonas de paso para recoger el agua que cae del techo. Señales de “suelo mojado” como única medida preventiva. Una escena más propia de una chapuza improvisada que de un edificio que debería cumplir unos mínimos de seguridad y mantenimiento.

Esto no es una solución.
Esto es asumir que el edificio gotea y convivir con ello.

El salto de la gotera al riesgo grave

Finalmente la situación dio un paso más. No solo se desprendió pladur: cayó también perfilería de aluminio, un elemento rígido, pesado y cortante. Un objeto que, de haber impactado sobre alguien, podría haber provocado lesiones muy graves o algo peor.

Las fotos del falso techo roto, con la estructura metálica completamente expuesta, dejan claro que el riesgo no es hipotético. El peligro ya se ha materializado. Y aun así, la reacción ha sido tardía y mínima.

Prohibir el paso no es prevenir

La medida adoptada ha sido acotar la zona y prohibir el paso. Como si el problema acabará ahí. Como si el riesgo hubiera aparecido de repente y no llevará años anunciándose con goteras constantes, manchas de humedad y desprendimientos previos.

La prevención de riesgos laborales no consiste en reaccionar cuando algo cae, sino en evitar que caiga. No consiste en poner cubos debajo del problema, sino en arreglar el problema de raíz.

Una dejadez con responsables

Desde CGT CELLS denunciamos esta situación de dejación continuada, donde se ha priorizado no gastar, no decidir y no molestar, por encima de la seguridad y la salud de las personas trabajadoras.

No es aceptable:

  • Normalizar cubos de agua en zonas de paso.
  • Esperar a que caigan elementos metálicos para actuar.
  • Confiar la seguridad a la suerte y a que “no haya nadie debajo”.

Exigimos soluciones reales, ya

No queremos más parches ni más medidas cosméticas. Exigimos:

  • Una reparación definitiva e inmediata del origen de las goteras.
  • Una evaluación real del riesgo estructural del falso techo.
  • Que se deje de jugar con la integridad física de quienes trabajamos en este edificio.
  • Parece que ya se ha empezado a trabajar en ello, hemos podido ver como se han montado andamios y hay gente trabajando en los techos. Pedimos máxima transparencia y que se vaya informando a la plantilla sobre las actuaciones y decisiones que se vayan tomando al respecto

Porque hoy ha sido un perfil de aluminio.
Porque mañana podría ser algo trágico.

¡Juntas somos más fuertes!

CGT CELLS

Cubells a terra i sostres que cauen: la prevenció substituïda per la inacció

Also in english | Tambien en castellano

Des de pràcticament l’inici de la construcció de l’edifici on treballem, les goteres han estat una constant. No una anècdota. No un episodi aïllat. Un problema estructural greu, conegut i repetit, que s’ha anat normalitzant mirant cap a una altra banda.

Durant anys s’han produït filtracions, humitats i despreniments de parts del fals sostre de pladur. La resposta sempre ha estat la mateixa: demanar pressupostos, allargar decisions i no executar cap solució real. Mentrestant, les persones treballadores continuem passant cada dia per sota d’un sostre que cau a trossos.

Quan cau l’aigua… es posen cubells

Les imatges d’aquests dies són demolidores: cubells, bidons i recipients repartits per zones de pas per recollir l’aigua que cau del sostre. Senyals de “terra mullat” com a única mesura preventiva. Una escena més pròpia d’un nyap improvitzat que d’un edifici que hauria de complir uns mínims de seguretat i manteniment.

Això no és una solució.
Això és assumir que l’edifici degota i conviure-hi.

Del degoteig al risc greu

Finalment la situació va fer un pas més. No només es va desprendre pladur: també va caure perfilaria d’alumini, un element rígid, pesant i tallant. Un objecte que, si hagués impactat sobre algú, podria haver provocat lesions molt greus o quelcom pitjor.

Les fotos del fals sostre trencat, amb l’estructura metàl·lica completament exposada, deixen clar que el risc no és hipotètic. El perill ja s’ha materialitzat. I, així i tot, la reacció ha estat tardana i mínima.

Prohibir el pas no és prevenir

La mesura adoptada ha estat delimitar la zona i prohibir el pas. Com si el problema s’acabés aquí. Com si el risc hagués aparegut de sobte i no portés anys anunciant-se amb goteres constants, taques d’humitat i despreniments previs.

La prevenció de riscos laborals no consisteix a reaccionar quan alguna cosa cau, sinó a evitar que caigui. No consisteix a posar cubells sota el problema, sinó a arreglar el problema d’arrel.

Una deixadesa amb responsables

Des de CGT CELLS denunciem aquesta situació de deixadesa continuada, on s’ha prioritzat no gastar, no decidir i no molestar, per sobre de la seguretat i la salut de les persones treballadores.

No és acceptable:

  • Normalitzar cubells d’aigua en zones de pas.
  • Esperar que caiguin elements metàl·lics per actuar.
  • Confiar la seguretat a la sort i al fet que “no hi hagi ningú a sota”.

Exigim solucions reals, ja

No volem més pedaços ni més mesures cosmètiques. Exigim:

  • Una reparació definitiva i immediata de l’origen de les goteres.
  • Una avaluació real del risc estructural del fals sostre.
  • Que es deixi de jugar amb la integritat física de qui treballem en aquest edifici.
  • Sembla que ja s’ha començat a treballar-hi. Hem pogut veure que s’han muntat bastides i que hi ha persones treballant als sostres. Demanem la màxima transparència i que es vagi informant la plantilla sobre les actuacions i les decisions que es vagin prenent al respecte.

Perquè avui ha estat un perfil d’alumini.
Perquè demà podria ser quelcom tràgic.

Juntes som més fortes!
CGT CELLS

Buckets on the floor and collapsing ceilings: prevention replaced by inaction

També en català | Tambien en castellano

Since practically the beginning of the construction of the building where we work, leaks have been a constant issue. Not an anecdote. Not an isolated incident. A serious structural problem, well known and repeatedly reported, which has been gradually normalised by simply looking the other way.

For years, there have been leaks, damp patches and pieces of the plasterboard ceiling falling down. The response has always been the same: request quotes, delay decisions and fail to implement any real solution. Meanwhile, working people continue to walk every day beneath a ceiling that is literally falling apart.

When water falls… buckets are placed

The images from recent days are damning: buckets, drums and containers spread across walkways to collect water dripping from the ceiling. “Wet floor” signs as the only preventive measure. A scene more typical of an improvised patch-up job than of a building that should meet basic safety and maintenance standards.

This is not a solution.
This is accepting that the building leaks and living with it.

From leaks to serious risk

Finally the situation has escalated. Not only did plasterboard fall: aluminium profiles also came down, rigid, heavy and sharp elements. Objects that, had they hit someone, could have caused very serious injuries or something even worse.

The photos of the broken false ceiling, with the metal structure completely exposed, make it clear that the risk is not hypothetical. The danger has already materialised. And even so, the response has been late and minimal.

Blocking access is not prevention

The measure taken has been to cordon off the area and prohibit access. As if the problem ended there. As if the risk had appeared suddenly and not been clearly visible for years through constant leaks, damp stains and previous collapses.

Occupational risk prevention is not about reacting once something falls, but about preventing it from falling in the first place. It is not about placing buckets under the problem, but about fixing the problem at its root.

Negligence with those responsible

From CGT CELLS, we denounce this situation of ongoing negligence, where the priority has been not to spend money, not to make decisions and not to cause inconvenience, at the expense of the health and safety of working people.

It is not acceptable to:

  • Normalise buckets of water in walkways.
  • Wait for metal elements to fall before acting.
  • Entrust safety to luck and to the hope that “no one is underneath”.

We demand real solutions, now

We do not want any more patch-ups or cosmetic measures. We demand:

  • A definitive and immediate repair of the source of the leaks.
  • A serious assessment of the structural risk of the false ceiling.
  • An end to playing with the physical integrity of those who work in this building.
  • It appears that work has already begun. We have been able to see that scaffolding has been erected and that there are people working on the ceilings. We request maximum transparency and that the workforce be kept informed about the actions and decisions that are taken in this regard.

Because today it was an aluminium profile.
Because tomorrow it could be something tragic.

Together we are stronger!
CGT CELLS