Aquest dimecres 11 de novembre hi ha convocada una vaga general de 24 hores pel dret a un habitatge digne i uns salaris que permetin viure. Des de CGT-CELLS repassem els motius de la convocatòria i responem als dubtes més habituals sobre el dret de vaga.
Benvolguts companys i companyes,
Com ja sabeu, demà dimecres 11 de novembre hi ha convocada a Espanya una vaga general de 24 hores i d’àmbit estatal. La convocatòria aplega la CGT, CCOO, UGT, CNT, Comissions de Base, Solidaritat Obrera, la Confederació Intersindical, la Intersindical Alternativa de Catalunya, la Intersindical Valenciana i la Unió d’Actors i Actrius, juntament amb la Confederació de Sindicats de Llogateres.
La mobilització respon a les dificultats per accedir a l’habitatge i a l’encariment del cost de la vida a Espanya. Les organitzacions convocants denuncien que els salaris són insuficients per afrontar aquestes despeses i reclamen mesures contra els lloguers abusius, l’especulació i els desnonaments sense una alternativa habitacional. La vaga també inclou reivindicacions laborals: millorar els salaris, recuperar poder adquisitiu, reduir la jornada i reforçar els drets socials. Per això, es planteja com una convocatòria general que connecta el problema de l’habitatge amb les condicions de treball i de vida.
Des de la secció sindical CGT-CELLS volem compartir els principals motius de la convocatòria i respondre alguns dels dubtes més habituals sobre la participació en la vaga:
Què té a veure l’habitatge amb les nostres condicions laborals?
Accedir a un habitatge digne és una necessitat per a tothom. Però l’habitatge s’ha convertit en un luxe. El seu preu ha pujat un 33 % des del 2021 i un 88 % en els darrers deu anys, però els nostres salaris no han crescut ni de bon tros al mateix ritme. Cada vegada costa més accedir a un habitatge, fins i tot tenint feina. Cada augment salarial que aconseguim en un conveni se’l queda el propietari abans que en puguem notar els efectes.
Per això, defensar salaris dignes i un habitatge accessible són reivindicacions que van de bracet. No n’hi ha prou de cobrar més si cada vegada hem de destinar una part més gran dels nostres ingressos a tenir un sostre.
Què es reclama en matèria d’habitatge?
Les principals reivindicacions són:
- Reduir els lloguers i establir límits efectius als seus preus.
- Regular els lloguers de temporada i per habitacions per impedir que s’utilitzin per esquivar aquests límits.
- Establir contractes de lloguer indefinits per defecte.
- Ampliar el parc públic mitjançant la recuperació i l’expropiació d’habitatges en mans de fons voltor i especuladors, i eliminar-ne els privilegis fiscals.
- Aturar els desnonaments sense una alternativa habitacional digna, especialment per a les persones en situació de vulnerabilitat.
Què es reclama en salaris i condicions laborals?
La convocatòria exigeix increments salarials que permetin recuperar poder adquisitiu i protegir-se davant la inflació, un salari mínim i una pensió mínima de 1.500 euros mensuals, i una jornada de 35 hores setmanals sense reducció salarial.
L’argumentari també proposa incorporar clàusules de garantia salarial i negociar complements per afrontar el cost de l’habitatge. També inclou la derogació de la Llei Mordassa i el rebuig a les pressions per treballar mentre s’està de baixa mèdica.
Per què fer una vaga general? Pot servir d’alguna cosa aturar-se un dia?
I tant. La vaga és una de les eines de pressió més potents de què disposem les persones treballadores: quan aturem col·lectivament la nostra activitat, demostrem que la nostra feina sosté l’economia i el funcionament de la societat. La interrupció de la producció i dels serveis genera pressió econòmica, social i política perquè s’atenguin les nostres reivindicacions. Com més seguiment tingui, més força tindrem per negociar i exigir canvis.
Molts dels drets laborals que avui considerem bàsics es van conquerir mitjançant vagues i mobilitzacions. A Espanya, la vaga de La Canadenca del 1919 va contribuir decisivament a aconseguir la jornada màxima de vuit hores. A França, les grans vagues del 1936 van impulsar avenços com les vacances pagades i l’enfortiment de la negociació col·lectiva.
Una jornada de vaga no resoldrà per si sola tots aquests problemes, però pot reforçar les nostres reivindicacions, ampliar l’organització i augmentar la pressió per aconseguir respostes. La vaga no és un fi en si mateixa, sinó un pas més en la lluita.
Puc fer vaga sense estar afiliat a cap sindicat o si tinc un contracte temporal?
Sí. Pot secundar-la qualsevol persona treballadora inclosa en la convocatòria, independentment de la seva afiliació sindical. Tenir un contracte temporal o estar en període de prova tampoc no elimina aquest dret.
He d’avisar prèviament l’empresa?
No. No tens cap obligació de comunicar anticipadament a l’empresa la teva intenció de secundar la vaga. El preavís legal d’aquesta vaga general correspon a les organitzacions sindicals convocants, que ja l’han presentat.
Em poden sancionar d’alguna manera per fer vaga?
No. El dret de vaga és un dret fonamental, reconegut a l’article 28.2 de la Constitució, i el seu exercici legítim no pot ser motiu de cap mena de sanció. Si reps pressions o amenaces, contacta com més aviat millor amb qualsevol representant dels treballadors.
Quin descompte econòmic suposa?
El salari corresponent a aquell dia, incloses les parts proporcionals del descans setmanal i de les pagues extraordinàries. Les vacances no es veuen afectades. Aquell dia no cotitzes a la Seguretat Social, però continues en situació d’alta especial.
Posant-ho en perspectiva: amb el salari mitjà, es treballa uns deu dies al mes només per pagar el lloguer. La vaga costa un dia.
Jo ja tinc un habitatge en propietat.
La convocatòria també aborda la inflació, els salaris i el temps de treball. A més, les dificultats per accedir a l’habitatge afecten familiars, amistats i companys i companyes. Defensar un habitatge accessible és defensar unes condicions de vida dignes per al conjunt de la societat.
«El que cal fer és construir més».
En molts llocs hi ha habitatges de sobres; el problema és l’ús que se’n fa, tot i que en altres llocs potser sí que cal construir-ne més. Però, independentment que se’n construeixin més, si l’habitatge continua sent una mercaderia, el problema no es resoldrà. Entre el 2000 i el 2008 es van construir a l’Estat espanyol una mica més de quatre milions d’habitatges. El preu es va multiplicar i la crisi posterior va deixar milions de persones treballadores sense feina ni llar.
«Els petits propietaris també tenen dret a guanyar-se la vida».
Ningú no hauria de tenir dret a viure a costa de la feina dels altres. L’habitatge hauria de ser un bé bàsic garantit: és l’única manera que sigui un dret real, mentre que el dret a especular no hauria d’existir. En qualsevol cas, aquesta vaga assenyala els bancs, els grans tenidors, els fons d’inversió i els governs i administracions que els serveixen.
Podeu consultar aquí l’argumentari complet de CGT Catalunya.
Des de CGT-CELLS us animem a sumar-vos a la vaga de demà. La nostra feina ens ha de permetre viure amb dignitat.
L’11N, fem-nos sentir!
Secció sindical CGT-CELLS